Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Avis supervivents, torrons de Xixona, farteres, omeoprazol, pares, núvies d’estrena, esposos estrenats, discursos, xiquets, soroll, copes de cava, copes trencades, un gat sobre la teulada, ací no neva mai quan toca, compte corrent tremolós, gambes a la planxa, botigues de disseny, comerç de barri, pollastre farcit, amics expansius, nadalenques invasives, un infant que trenca els joguets, paté d’oca, sopar d’empresa, gastritis, gintònic de garrafa, un Pare Noel d’ocasió s’obri el cap en caure de la ximenera, papà què estàs fent?, Moët Chandon, almax, sidra Jai-Alai, xecs regal, besos, especial de Raphael, si no li agrada aquest Nadal no tenim un altre…

Per això: Bon Nadal. I molt bon any.

(Foto: Bloc Epistemologia de la incertesa)

Per a la meua generació, la infantesa remet a una època de certa bonança sense els excessos de dècades posteriors. Generació cruïlla, amb algunes referències compartides amb la infantesa dels pares. Alguns d’aquells records, de fet, remeten a llocs, situacions o costums quasi extingits. Nosaltres encara els gaudirem. Com ara les projeccions de cinema amb el cel nocturn i els estels com a sostre. Jo anava al Cinema Vernissa, adjacent als Santos Juanes, ocupat ara per L’Olivera. Peplums i pel·lícules de temàtica bíblica: la grandiloqüent Los diez mandamientos, de Cecil B. DeMille, La Biblia, de John Houston. Coses així. Adoctrinament religiós via Hollywood, pipes i brisa muntanyenca. Molava. No sabria dir quan va acabar això.

Els responsables de la revista Caràcters, de forma inconscient o deixant-se portar per un particular sentit de l’humor, m’encomanen una entrevista a fons amb el valencià Sigfrid Monleón (en el centre de la imatge), director de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, ja sabeu, la recreació d’un fragment substanciós de la vida del poeta Jaime Gil de Biedma allunyada del tòpic biopic i, per tant, abonada a la polèmica. Quan el vaig localitzar, la setmana passada, li va fer gràcia la història. “Ens veiem en Sodoma”, va dir. Ens riguérem prou.

L‘escriptor i blocaire Toni Cucarella publicava fa uns dies una lúcida i agra reflexió, “La indústria del llibre i els ingenus escriptors” sobre la situació del gremi en llengua catalana, condemnats a l’amateurisme pels condicionaments de la indústria editorial i la pròpia desarticulació de l’espai cultural de referència. En les reflexions de Cucarella pesa la seua pròpia experiència personal, per no haver pogut viure de la literatura malgrat haver publicat un grapat de llibres esplèndids (El poeta, La lluna vista des de la terra, Bogart&Bogart o L’última paraula, entre d’altres) i una obra mestra absoluta (Quina lenta agonia la dels ametlers perduts), un cas que podríem estendre a uns altres escriptors també amb una obra sòlida.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -