L’home és un llop per a l’home”. En el segle XVII, el filòsof Thomas Hobbes resumia així el suposat estat natural dels humans, l’aposta aferrissada per l’interés propi en contra del bé comú. Els xiquets apropiant-se de qualsevol objecte (és meu!) representarien aquesta pulsió modulada amb l’educació i la introducció de valors com la solidaritat i la cooperació. Però què passa si, durant dècades, l’educació i el corrent d’opinió general van en sentit contrari?

A falta d’unes altres eines demoscòpiques professionals, l’enquesta de l’IES Josep de Ribera, feta pels alumnes sota el guiatge del departament de Geografia i Història, continua sent el termòmetre més fiable per polsar la realitat política de Xàtiva. Treball que, a un any de les eleccions, dibuixa un panorama, amb matisos, semblant a l’actual. Passa que, sovint, els matisos ho són tot.

Esclata la guerra i jo escric sobre Pep Gimeno Botifarra. Un tema ben bonic, una actuació important a Barcelona en format simfònic, amb la Banda Municipal de la capital catalana. Esclata la guerra i jo tinc una presentació de la novel·la a Carcaixent, a una nova i estupenda llibreria. La Llibreria de Carcaixent, li han posat. Faig el que haig de fer, però tinc el cap en un altre lloc, en les notícies que arriben de l’est, de la “terra de sang”. Un dels indrets amb un historial més violent del planeta.

Xàtiva, finalment, no serà capital cultural valenciana. Ho serà Alzira, en la categoria de ciutats en la qual competia la capital de la Costera. I també Aielo de Malferit en l’apartat de poblacions de menys de 5.000 habitants. Es tracta d’un pal important perquè semblava que ja tocava. No ha estat així.