Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Música

ROMANÍ, SEMEN I SANG: ELS SURFING SIRLES

Vaig conèixer el català Martí Sales l’any 2005, a Lloseta (illa de Mallorca), on havíem desembarcat per recollir els nostres flamants primers premis literaris, el de l’actual frontman d’Els Surfing Sirles per Huckleberry Finn (Moll, 2005), un esplèndid i personal poemari. Connectàrem. Més que per les afinitats literàries (¡com de llunyanes poden ser de vegades València i Barcelona!) per la nostra melomania aguda. Referències musicals diferents, en general: les seues més vintage i canalles. Les meues més indie i recents.

Seguir llegint

13 de febrer de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits, Destacades, Música

CANÇONS DESAFINADES, THE END

Fins ací, aquesta visita guiada per les referències musicals de Vides desafinades. Potser us haja descobert alguna cosa, em consta que en algun cas ha estat així. Potser no. Tal volta heu arribat a la conclusió que l’univers sonor que embolcalla la novel·la no us fa el pes. Almenys ja sabreu de què va. Gràcies per la vostra atenció.

Seguir llegint

1 de febrer de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits, Música

CANÇONS DESAFINADES (VOL 4)

Ja estem arribant al final d’aquesta sèrie que arreplega les citacions musicals de Vides desafinades a mode de guia de lectura. O simplement d’introducció a una sèrie de referències musicals, o de recordatori, per a aquells que les conegueu. Nota: si no us deixa reproduir a la primera, torneu a carregar la pàgina.

Seguir llegint

25 de gener de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits, Música

CANÇONS DESAFINADES (VOL 3)

En aquesta segona entrega de les referències musicals incloses a Vides desafinades, els referents més clàssics o convencionals d’un dels personatges ens permetrà fer un recorregut més familiar i proper a la majoria dels lectors, almenys en les primeres cançons. Una selecció ben eclèctica, hui. La música com un plaer obert, sense compartiments estancs ni manies. Així hauria de ser. També hi ha una referència a The Beatles, però no sóc capaç d’escollir una cançó concreta.

Seguir llegint

19 de gener de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%« Primer...«3456»

ENTRADES DESTACADES

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • ‘Si no ho dic, rebente’: 15 anys d’un debut literari

  • Apunts per a una pandèmia

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

  • ESCRIURE MENYS, ESCRIURE MILLOR. EDITAR MENYS, EDITAR MILLOR

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Xavier Aliaga

2 days ago

Xavier Aliaga

'Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental', reportatge sobre una correspondència molt més que interessant que publica ara Editorial 3i4 ... See MoreSee Less

Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental

www.eltemps.cat

A les primeres de la dècada del 1950, un jove i prometedor intel·lectual valencià, Joan Fuster, entra en contacte amb un dels màxims representants de l’exili cultural català, Vicenç Riera Llor...

Últims tweets

  • RT @VictorMaceda: On està Ana, la d'Albacete? Una xicoteta història de fa tres dècades de rigor i respecte lingüístic que conserva la seua…3fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: “Ana podia haver marxat a Madrid a estudiar, com havien fet tots els meus cosins de la Roda. Però havia optat per València…3fa unes hores
  • RT @RicardChulia: Que visquen totes les Anesdalbacete del món! https://t.co/p4peIzmukl5fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies
Necessary
Always Enabled