A falta d’unes altres eines demoscòpiques professionals, l’enquesta de l’IES Josep de Ribera, feta pels alumnes sota el guiatge del departament de Geografia i Història, continua sent el termòmetre més fiable per polsar la realitat política de Xàtiva. Treball que, a un any de les eleccions, dibuixa un panorama, amb matisos, semblant a l’actual. Passa que, sovint, els matisos ho són tot.

Esclata la guerra i jo escric sobre Pep Gimeno Botifarra. Un tema ben bonic, una actuació important a Barcelona en format simfònic, amb la Banda Municipal de la capital catalana. Esclata la guerra i jo tinc una presentació de la novel·la a Carcaixent, a una nova i estupenda llibreria. La Llibreria de Carcaixent, li han posat. Faig el que haig de fer, però tinc el cap en un altre lloc, en les notícies que arriben de l’est, de la “terra de sang”. Un dels indrets amb un historial més violent del planeta.

Xàtiva, finalment, no serà capital cultural valenciana. Ho serà Alzira, en la categoria de ciutats en la qual competia la capital de la Costera. I també Aielo de Malferit en l’apartat de poblacions de menys de 5.000 habitants. Es tracta d’un pal important perquè semblava que ja tocava. No ha estat així.

Quasi sempre en la vida les coses són exactament el que sembla. Maria Beltran, la regidora de Falles i Gran Teatre de l’Ajuntament de Xàtiva, el partit amb el qual va obtenir la seua acta. Beltran havia estat nomenada coordinadora comarcal de la formació. Semblava un senyal de persistència enmig de la deflagració de la marca creada per Albert Rivera. I no: la xativina abandona (també) el vaixell.