Uns dies enrere parlava amb una persona que fa visites guiades pel centre de València. Una professional amb criteri i gust per apreciar el valor patrimonial. En algun moment, sorgí el tema de Xàtiva. “Ah, Xàtiva…”, sospirà. “El carrer Moncada…”. “Quina ciutat més bonica!”, féu un nou sospir. I l’enganxà amb una reflexió: “Haguera estat una gran capital, però, malauradament, és una ciutat que porta segles dormida”. La reflexió em va fer que pensar.

Seguir llegint

Octubre setembreja amb una constància desconcertant. Tot i la nostra obcecació en anar traent la roba amb mànigues, la jaqueta no dura més enllà de mitjan matí, quan ja et sobra tot. Una disfunció tèrmica que augmenta la sensació de desconcert, de moment estrany, trist. Mals temps per a la lírica. Hi ha moments en què has de tancar el mòbil i deixar de fer-te mala sang en les xarxes socials. Costa trobar alguna reflexió constructiva en el femer.

Seguir llegint

En un context normal, el govern d’una ciutat com Xàtiva, format per tres partits diferents -tampoc no es penseu que una gran innovació mundial: passa per tot arreu- requeriria d’un acte de balanç conjunt i consensuat de la gestió coincidint amb el pas de l’equador del mandat municipal. Una roda de premsa, almenys, posant l’accent en coses concretes que puguen ser defensables per totes les parts.

Seguir llegint

Uns quants fets dels darrers dies han servit per acabar amb la llegenda urbana que diu que els polítics de la resta de l’Estat espanyol no ens tenen en consideració als valencians. No sols no és veritat, sinó que, fins i tot, Ontinyent i Xàtiva han acaparat els focus i l’atenció estatals. La capital de la Vall d’Albaida perquè apareix a les converses telefòniques entre l’ex-president de la Comunidad de Madrid, Ignacio González, i l’ex-president valencià Eduardo Zaplana.

Seguir llegint