Divendres. L’hispanista britànic Ian Gibson ve a Xàtiva, a participar en un homenatge al poeta Federico García Lorca. Acte marcat en roig. Arribe amb el temps just i no puc accedir al saló de la Casa de Cultura, ple a rebentar. El corredor d’accés també està complet. Me’n vaig amb una sensació agredolça: em diuen que no es veia tan ple el saló des de la visita de Liuboslav Pènev, el gran jugador del València. És una dada. I no cal fer moltes voltes, si ha estat per un poeta que tothom coneix, pel ganxo de l’intel·lectual mediàtic, o perquè aquell dia no hi havia res més. És el mateix. La ciutat ha respost. S’ha fet memòria cultural. I també de l’altra: Lorca va ser molt gran. I no va ser molt més gran encara perquè l’assassinaren.

Seguir llegint

En fer-se públic ahir el (relativament) sorprenent nomenament del regidor d’Ontinyent Fran Quesada com a secretari autonòmic de Medi Ambient, hem de suposar que a l’edil de Compromís li plourien les felicitacions. Estan justificades. És un càrrec important. I, a diferència del substituït, Julià Àlvaro, amb una trajectòria més recent en el camp de l’ecologisme actiu, Quesada és una persona que ha bolcat la seua carrera pública en el medi ambient, incloent també la gestió local a la capital de la Vall d’Albaida. També és cert que presenta un perfil polític més baix, tot i formar part de l’executiva de Verds-Equo, la formació integrada en Compromís.

Seguir llegint

Uns dies enrere parlava amb una persona que fa visites guiades pel centre de València. Una professional amb criteri i gust per apreciar el valor patrimonial. En algun moment, sorgí el tema de Xàtiva. “Ah, Xàtiva…”, sospirà. “El carrer Moncada…”. “Quina ciutat més bonica!”, féu un nou sospir. I l’enganxà amb una reflexió: “Haguera estat una gran capital, però, malauradament, és una ciutat que porta segles dormida”. La reflexió em va fer que pensar.

Seguir llegint

Octubre setembreja amb una constància desconcertant. Tot i la nostra obcecació en anar traent la roba amb mànigues, la jaqueta no dura més enllà de mitjan matí, quan ja et sobra tot. Una disfunció tèrmica que augmenta la sensació de desconcert, de moment estrany, trist. Mals temps per a la lírica. Hi ha moments en què has de tancar el mòbil i deixar de fer-te mala sang en les xarxes socials. Costa trobar alguna reflexió constructiva en el femer.

Seguir llegint