Durant unes hores, els municipis de la Vall d’Albaida quedaren regats de residus sense recollir perquè l’empresa concessionària, Recisa, va emprar la no recollida com a mesura de pressió per reclamar un important deute amb la Mancomunitat d’aquesta comarca. La crisi es va solucionar de manera ràpida, amb un conveni per tractar de saldar el deute de manera escalonada i després de la decisió d’Ontinyent de netejar els carrers. Però ha deixat com a resultat un terratrèmol polític amb Partit Popular i Compromís reclamant la renúncia del president de l’entitat comarcal, el socialista Vicente Gomar.

Seguir llegint

El castigat monòlit de Xàtiva que simbolitza i serveix d’homenatge a la lluita dels maulets en la defensa de la ciutat i dels furs de tots els valencians celebra el seu aniversari. Costa de creure, però ja han passat quaranta anys des que, el 1978, enmig de les turbulències d’una transició bastant accidentada al País Valencià, a algú se li va ocórrer (la memòria històrica també és això) explicitar i recordar uns fets que no van ser debades. Els atacs que ha rebut el monument, fet i fet, són un reflex d’aquella anomalia que va ser la suposadament modèlica Transició.

Seguir llegint

Divendres. L’hispanista britànic Ian Gibson ve a Xàtiva, a participar en un homenatge al poeta Federico García Lorca. Acte marcat en roig. Arribe amb el temps just i no puc accedir al saló de la Casa de Cultura, ple a rebentar. El corredor d’accés també està complet. Me’n vaig amb una sensació agredolça: em diuen que no es veia tan ple el saló des de la visita de Liuboslav Pènev, el gran jugador del València. És una dada. I no cal fer moltes voltes, si ha estat per un poeta que tothom coneix, pel ganxo de l’intel·lectual mediàtic, o perquè aquell dia no hi havia res més. És el mateix. La ciutat ha respost. S’ha fet memòria cultural. I també de l’altra: Lorca va ser molt gran. I no va ser molt més gran encara perquè l’assassinaren.

Seguir llegint

En fer-se públic ahir el (relativament) sorprenent nomenament del regidor d’Ontinyent Fran Quesada com a secretari autonòmic de Medi Ambient, hem de suposar que a l’edil de Compromís li plourien les felicitacions. Estan justificades. És un càrrec important. I, a diferència del substituït, Julià Àlvaro, amb una trajectòria més recent en el camp de l’ecologisme actiu, Quesada és una persona que ha bolcat la seua carrera pública en el medi ambient, incloent també la gestió local a la capital de la Vall d’Albaida. També és cert que presenta un perfil polític més baix, tot i formar part de l’executiva de Verds-Equo, la formació integrada en Compromís.

Seguir llegint