Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Política, Societat

El marró de Fran Quesada

En fer-se públic ahir el (relativament) sorprenent nomenament del regidor d’Ontinyent Fran Quesada com a secretari autonòmic de Medi Ambient, hem de suposar que a l’edil de Compromís li plourien les felicitacions. Estan justificades. És un càrrec important. I, a diferència del substituït, Julià Àlvaro, amb una trajectòria més recent en el camp de l’ecologisme actiu, Quesada és una persona que ha bolcat la seua carrera pública en el medi ambient, incloent també la gestió local a la capital de la Vall d’Albaida. També és cert que presenta un perfil polític més baix, tot i formar part de l’executiva de Verds-Equo, la formació integrada en Compromís.

Seguir llegint

5 de febrer de 2018perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Política, Societat

La ciutat dorment

Uns dies enrere parlava amb una persona que fa visites guiades pel centre de València. Una professional amb criteri i gust per apreciar el valor patrimonial. En algun moment, sorgí el tema de Xàtiva. “Ah, Xàtiva…”, sospirà. “El carrer Moncada…”. “Quina ciutat més bonica!”, féu un nou sospir. I l’enganxà amb una reflexió: “Haguera estat una gran capital, però, malauradament, és una ciutat que porta segles dormida”. La reflexió em va fer que pensar.

Seguir llegint

31 d'octubre de 2017perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits, FUSTER PER A OCIOSOS, LES QUATRE VIDES, Política

Octubre

Octubre setembreja amb una constància desconcertant. Tot i la nostra obcecació en anar traent la roba amb mànigues, la jaqueta no dura més enllà de mitjan matí, quan ja et sobra tot. Una disfunció tèrmica que augmenta la sensació de desconcert, de moment estrany, trist. Mals temps per a la lírica. Hi ha moments en què has de tancar el mòbil i deixar de fer-te mala sang en les xarxes socials. Costa trobar alguna reflexió constructiva en el femer.

Seguir llegint

16 d'octubre de 2017perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Política

BALANÇOS PARCIALS

En un context normal, el govern d’una ciutat com Xàtiva, format per tres partits diferents -tampoc no es penseu que una gran innovació mundial: passa per tot arreu- requeriria d’un acte de balanç conjunt i consensuat de la gestió coincidint amb el pas de l’equador del mandat municipal. Una roda de premsa, almenys, posant l’accent en coses concretes que puguen ser defensables per totes les parts.

Seguir llegint

26 de juny de 2017perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%« Primer...«6789»10...Últim »

ENTRADES DESTACADES

  • ‘Si no ho dic, rebente’: 15 anys d’un debut literari

  • Apunts per a una pandèmia

  • La trampa Amazon

  • Commoció literària en l’era Brexit

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Xavier Aliaga

18 hours ago

Xavier Aliaga

Jo vull un país amb cambrers i cambreres. Amb cuiners i cuineres. Amb la gent que ens fa disfrutar. Però amb bones condicions, amb alternatives en altres sectors. En una economia diversificada i que responga a un nou context.
www.eltemps.cat/opinio/12578/vull-un-pais-amb-cambrers
... See MoreSee Less

Vull un país amb cambrers

www.eltemps.cat

[Opinió] Xavier Aliaga: Repensar el futur immediat quan s'estan batent diàriament tots els rècords d'infectats per la Covid-19, de morts per la malaltia i d'ocupació hospitalària i de les unitats...

Últims tweets

  • Quin gran fil. https://t.co/bL9oNDIptu7fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: «Ha esclatat un debat no resolt d'abans de la pandèmia, el que des de l'esquerra es definia, amb un cert elitisme, com la…7fa unes hores
  • RT @pacolonso: Necessari12fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies
Necessary
Always Enabled