En un context normal, el govern d’una ciutat com Xàtiva, format per tres partits diferents -tampoc no es penseu que una gran innovació mundial: passa per tot arreu- requeriria d’un acte de balanç conjunt i consensuat de la gestió coincidint amb el pas de l’equador del mandat municipal. Una roda de premsa, almenys, posant l’accent en coses concretes que puguen ser defensables per totes les parts.

Seguir llegint

Uns quants fets dels darrers dies han servit per acabar amb la llegenda urbana que diu que els polítics de la resta de l’Estat espanyol no ens tenen en consideració als valencians. No sols no és veritat, sinó que, fins i tot, Ontinyent i Xàtiva han acaparat els focus i l’atenció estatals. La capital de la Vall d’Albaida perquè apareix a les converses telefòniques entre l’ex-president de la Comunidad de Madrid, Ignacio González, i l’ex-president valencià Eduardo Zaplana.

Seguir llegint

Em permetreu un xicotet sacsó a la correcció política: no li tinc molta fe als processos participatius. No perquè considere que no són necessaris, que ho són, sinó perquè trobe que la societat té molt interioritzat el model representatiu, la del govern per delegació.

Seguir llegint

Com en totes les grans operacions urbanístiques, el projecte per a construir un museu d’art modern de (subterrani i de referència, ara anirem) en el vessant del Castell de Xàtiva ha generat tot un seguit d’opinions enfrontades. Hi ha molta polarització i poca reflexió. Actuen corrents de fons. Els ambientals i sentimentals i, també, el fet que la proposta haja partit d’un empresari i mecenes, Vicent Quilis, que tingué una controvertida relació amb l’anterior alcalde, Alfonso Rus.

Seguir llegint