En una estupenda novel·la de l’anglés Julian Barnes, El sentit d’un final –alguns potser heu vist la pel·lícula–, el protagonista es fa preguntes sobre decisions crucials en el passat que marcaren la seua existència, coses dites o fetes que carreguen la motxilla.

I això de Xàtiva, com quedarà?”. Quan enmig d’alguna conversa sobre les eleccions municipals els meus col·legues em pregunten pels resultats electorals xativins, em faig el mateix interrogant. Perquè el pronòstic és reservat.

S’acosten les eleccions municipals i pel que fa a Xàtiva, de moment ens movem en terrenys més o menys previsibles. Però l’escenari polític estatal s’ha mogut i això pot tenir repercussions en l’àmbit local.

Tota la penosa història dels últims dies relacionats amb la Diputació de València i el seu fins ara president i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, no és fàcil de valorar en unes poques ratlles, però mentre se substancia la causa judicial oberta, de la qual encara no se sap tot el contingut, el més significatiu és la cadena de despropòsits que s’ha produït al l’entorn de tota aquesta situació.