a vitalitat d’una societat es mesura en bona part per la capacitat de generació del teixit civil i associatiu, de fiscalització dels governants i…

Una casa del centre històric de Xàtiva, a la Plaça Bonaire, es va ensorrar fa uns dies. Una notícia que no ha alçat polseguera perquè, sortosament, no va haver desgràcies personals.

L’aigua té memòria. Recorda evaporar-se amb el calor i pujar als núvols en estat gasós. L’aigua recorda que quan els núvols no poden sostenir el seu pes ha de caure en forma de pluja per donar a beure la terra i les plantes, per esmicolar-se entre les escletxes i alimentar els aqüífers.

Agafeu el titular com el que és, una ocurrència. Però salvant totes les distàncies i les diferències d’escala, la polèmica aquests dies per la decisió de la dreta de carregar-se el projecte «Madrid central», una iniciativa de descongestió per depurar un dels aires més viciats d’Europa, té unes certes concomitàncies amb un debat xativí.