Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
El problema de no saber cap a on anem és, de vegades, que tampoc no tenim clar d’on venim. I és interessant descobrir que el que semblen debats del present són, en realitat, reformulacions.
Hi ha entre la gent un fort descrèdit de la política que en bona part és injust. Fer el salt a la vida pública, sobretot en entorns locals, no és fàcil. Cal un component vocacional fort, sobretot per part d’aquells que compatibilitzen el seu treball habitual amb les tasques municipals, que són la gran majoria. També ens trobem amb situacions que no ajuden a projectar una imatge positiva.
Durant molt de temps vam viure un miratge col·lectiu ferroviari, la idealització d’un tren que, la immensa majoria de la gent no necessitava o agafaria en comptades ocasions. Eren els anys de la posada en marxa de l’Alta Velocitat (AVE), un estrany consens polític i social al voltant d’un caríssim joguet. Alguns en aquell moment advertíem, enmig de la incomprensió general, que l’enorme inversió es faria en detriment del manteniment dels trens de rodalia que tanta gent gasta per anar a estudiar o treballar.
Evitaré entrar en l’estèril atribució de culpes, em fa l’efecte que repartides. En qualsevol dels casos, però, el desenllaç de la crisi interna a la si de Compromís de Xàtiva (molt ben explicada per Ximo Corts) ha estat el pitjor dels possibles.