Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
El Nadal, entranyable o no, és una festa que hauria de servir per aparcar les diferències a les reunions familiars i habilitar una xicoteta treva política. Però tot es distorsiona. De vegades, per un excés de zel de l’esquerra per salvaguardar el laïcisme públic d’una festa que va més enllà dels seus orígens religiosos. Quasi sempre, per les histèriques reaccions conservadores per les innovacions dels governs esquerrans.
False friends, la més recent novel•la de Salvador Company (València, 1970), editada pel nou segell Més Llibres, reprén una dècada després l’univers retorçut i creatiu de Silenci de plom (2008), la seua obra magna. Un pols literari de màxima densitat, un joc d’espills que rebenta les cotilles narratives de la novel•la convencional i invoca l’interés dels lectors que cerquen experiències diferents.
Hi ha un llibre d’Anna Gimeno, El desig de ser mare, publicat el 2011, que em va ser molt útil –a més persones també– per entendre les noves implicacions de la maternitat i la paternitat tardanes. No sols el dur procés pel qual han de passar d’aquelles parelles que tenen dificultats per procrear, sinó també el que suposa retardar el rellotge per obligació o de manera volguda.
Segurament no és l’ordre més agraït, però començarem per les bones notícies. Aquesta setmana, l’Associació Valenciana de Periodistes i Escriptors de Turisme (AVPYETUR), concedia a Xàtiva el Premi Cavanilles, un guardó de limitada difusió generalista però que amb transcendència en el sector turístic. Un reconeixement al potencial de la ciutat i, també, als esforços de visualització. Aquest col•lectiu va aixoplugar al mateix temps el procés, incert i llarg, per arribar a algun dia a tenir el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Una empenta que seria transcendental.