Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Uns quants fets dels darrers dies han servit per acabar amb la llegenda urbana que diu que els polítics de la resta de l’Estat espanyol no ens tenen en consideració als valencians. No sols no és veritat, sinó que, fins i tot, Ontinyent i Xàtiva han acaparat els focus i l’atenció estatals. La capital de la Vall d’Albaida perquè apareix a les converses telefòniques entre l’ex-president de la Comunidad de Madrid, Ignacio González, i l’ex-president valencià Eduardo Zaplana.
Aa tendència natural de les ciutats és a mirar-se el melic. Però una bona manera de desblocar conflictes ciutadans consisteix a observar cap a enfora per veure com s’han produït determinats processos urbans. Moltes de les transformacions que admirem quan anem a unes altres ciutats, sobretot pel que fa a projectes de peatonalització o de creació de contenidors i espais, es trobaren en el seu moment amb una forta resistència ciutadana.
Avui arriba a les llibreries Fuster per a ociosos, l’antologia de textos de Joan Fuster que un servidor ha elaborat a proposta d’una de les editorials valencianes més jove i dinàmica, Sembra Llibres. Aquesta és la història del volum, les seues motivacions i per què s’ha fet i concebut així.
Em permetreu un xicotet sacsó a la correcció política: no li tinc molta fe als processos participatius. No perquè considere que no són necessaris, que ho són, sinó perquè trobe que la societat té molt interioritzat el model representatiu, la del govern per delegació.