Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Deia Joan Fuster en una entrevista que, per a ell, escriure és opinar. I opinar és ensenyar el cul cada dia. És una manera molt gràfica i d’expressar-ho. Però opinar és també despullar a uns altres. Hi ha qui opina per afalagar, però no ens guanyaríem el sou si no empràrem les nostres tribunes per denunciar les coses que, des del nostre punt de vista, es fan malament. Això implica renúncies i problemes, però un dels avantatges del pas de la joventut a la maduresa és adonar-te que no li pots caure bé a tothom. I si decideixes ser periodista i tractar de ser honest, menys encara.

Uns quants fets dels darrers dies han servit per acabar amb la llegenda urbana que diu que els polítics de la resta de l’Estat espanyol no ens tenen en consideració als valencians. No sols no és veritat, sinó que, fins i tot, Ontinyent i Xàtiva han acaparat els focus i l’atenció estatals. La capital de la Vall d’Albaida perquè apareix a les converses telefòniques entre l’ex-president de la Comunidad de Madrid, Ignacio González, i l’ex-president valencià Eduardo Zaplana.

Aa tendència natural de les ciutats és a mirar-se el melic. Però una bona manera de desblocar conflictes ciutadans consisteix a observar cap a enfora per veure com s’han produït determinats processos urbans. Moltes de les transformacions que admirem quan anem a unes altres ciutats, sobretot pel que fa a projectes de peatonalització o de creació de contenidors i espais, es trobaren en el seu moment amb una forta resistència ciutadana.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -