Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Una trajectòria tan llarga, profusa i polèmica com la del jutge Baltasar Garzón dóna per a molt. Per a massa, tal vegada. Per a sectors ben importants de l’esquerra tradicional espanyola el magistrat té guanyats els altars per l’ordre d’arrest al dictador xilè Augusto Pinochet o per la seua actuació en el cas del GAL contra un govern, el socialista presidit per Felipe González, en el qual havia estat fugaçment. També ha reeixit en actuacions contra la corrupció, amb un zel que el portà a la inhabilitació per autoritzar la intervenció de les comunicacions dels advocats dels acusats en la trama Gürtel.
La mort de Zygmunt Bauman (Poznan, 1925 – Leeds, 2017), un dels filòsofs i pensadors més importants del nostre temps, deixa un buit descomunal. Una de les ments més lúcides a l’hora d’esbudellar les contradiccions del temps que ens ha tocat viure. Molt més enllà de la cèlebre “modernitat líquida’. El seu darrer llibre sobre els refugiats i la immigració, Desconeguts a la porta de casa, és un antídot contra la deriva autoritària i violenta que vivim.
Sé per experiència pròpia com és d’important que les activitats creatives que fem alguna gent siguen valorades a casa. Per això volia dedicar aquest espai a fer-los un suggeriment i a posar en valor la trajectòria d’un escriptor. Tadeus Calinca (nascut a Xàtiva Jesús Sanchis Calabuig, l’any 1968) és un dels personatges més singulars del nostre reduït entorn cultural.
Un dia reps una invitació i un missatge i t’has de fregar els ulls: l’edició comarcal del diari Levante-EMV en la Costera, la Canal i la Vall d’Albaida compleix 25 anys. Un quart de segle, per tant. No és broma. Això implica -a més de què alguns ja tenim una edat- que un número ingent dels joves d’aquestes comarques han nascut amb aquelles pàgines imbricades i de quina manera en la vida política i social del nostre entorn.