Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Em permetreu un xicotet sacsó a la correcció política: no li tinc molta fe als processos participatius. No perquè considere que no són necessaris, que ho són, sinó perquè trobe que la societat té molt interioritzat el model representatiu, la del govern per delegació.

Manel Marí, poeta i guionista eivissenc arrelat a València, assoleix amb Tavernàries, premi Alfons el Magnànim, un dels cims indiscutibles del seu ja més que respectable operatiu poètic. El llibre és un elogi de la follia bàquica i de l’embriaguesa com a eina de coneixement i creació, com a maniobra d’escapisme d’un entorn gregari. Però també conté un lament racional, el desig difícil de conciliar seny i rauxa.

Com en totes les grans operacions urbanístiques, el projecte per a construir un museu d’art modern de (subterrani i de referència, ara anirem) en el vessant del Castell de Xàtiva ha generat tot un seguit d’opinions enfrontades. Hi ha molta polarització i poca reflexió. Actuen corrents de fons. Els ambientals i sentimentals i, també, el fet que la proposta haja partit d’un empresari i mecenes, Vicent Quilis, que tingué una controvertida relació amb l’anterior alcalde, Alfonso Rus.

La primera sensació en veure l’estrena a Xàtiva de Realpolitik, el nou muntatge de la companyia barcelonina Teatre de l’Enjòlit, que acull l’autor i actor xativí Elies Barberà, va ser ambivalent. D’una banda, els actors i actrius de la companyia mostraren la maduresa del projecte, un gran sentit del ritme, de la interpretació i de la posada en escena. Pel que fa al text, tanmateix, em va semblar que hi havia més intuïció que precisió en el concepte, una bona idea no acabada d’arrodonir. Però tot i el temps transcorregut, Realpolitik continua rodant pel meu cap, fent-me preguntes. Interpel·lant-me al voltant del paper boví de la ciutadania envers els poders públics i les possibles maneres (pràctiques, incisives) de trencar el cercle.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -