Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Manel Marí, poeta i guionista eivissenc arrelat a València, assoleix amb Tavernàries, premi Alfons el Magnànim, un dels cims indiscutibles del seu ja més que respectable operatiu poètic. El llibre és un elogi de la follia bàquica i de l’embriaguesa com a eina de coneixement i creació, com a maniobra d’escapisme d’un entorn gregari. Però també conté un lament racional, el desig difícil de conciliar seny i rauxa.

Com en totes les grans operacions urbanístiques, el projecte per a construir un museu d’art modern de (subterrani i de referència, ara anirem) en el vessant del Castell de Xàtiva ha generat tot un seguit d’opinions enfrontades. Hi ha molta polarització i poca reflexió. Actuen corrents de fons. Els ambientals i sentimentals i, també, el fet que la proposta haja partit d’un empresari i mecenes, Vicent Quilis, que tingué una controvertida relació amb l’anterior alcalde, Alfonso Rus.

La primera sensació en veure l’estrena a Xàtiva de Realpolitik, el nou muntatge de la companyia barcelonina Teatre de l’Enjòlit, que acull l’autor i actor xativí Elies Barberà, va ser ambivalent. D’una banda, els actors i actrius de la companyia mostraren la maduresa del projecte, un gran sentit del ritme, de la interpretació i de la posada en escena. Pel que fa al text, tanmateix, em va semblar que hi havia més intuïció que precisió en el concepte, una bona idea no acabada d’arrodonir. Però tot i el temps transcorregut, Realpolitik continua rodant pel meu cap, fent-me preguntes. Interpel·lant-me al voltant del paper boví de la ciutadania envers els poders públics i les possibles maneres (pràctiques, incisives) de trencar el cercle.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -