Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Avui arriba a les llibreries Fuster per a ociosos, l’antologia de textos de Joan Fuster que un servidor ha elaborat a proposta d’una de les editorials valencianes més jove i dinàmica, Sembra Llibres. Aquesta és la història del volum, les seues motivacions i per què s’ha fet i concebut així.

Em permetreu un xicotet sacsó a la correcció política: no li tinc molta fe als processos participatius. No perquè considere que no són necessaris, que ho són, sinó perquè trobe que la societat té molt interioritzat el model representatiu, la del govern per delegació.

Manel Marí, poeta i guionista eivissenc arrelat a València, assoleix amb Tavernàries, premi Alfons el Magnànim, un dels cims indiscutibles del seu ja més que respectable operatiu poètic. El llibre és un elogi de la follia bàquica i de l’embriaguesa com a eina de coneixement i creació, com a maniobra d’escapisme d’un entorn gregari. Però també conté un lament racional, el desig difícil de conciliar seny i rauxa.

Com en totes les grans operacions urbanístiques, el projecte per a construir un museu d’art modern de (subterrani i de referència, ara anirem) en el vessant del Castell de Xàtiva ha generat tot un seguit d’opinions enfrontades. Hi ha molta polarització i poca reflexió. Actuen corrents de fons. Els ambientals i sentimentals i, també, el fet que la proposta haja partit d’un empresari i mecenes, Vicent Quilis, que tingué una controvertida relació amb l’anterior alcalde, Alfonso Rus.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -