Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
El vot conservador no falla quasi mai. En les grans fites històriques, fa un pas endavant, s’aglutina i mobilitza. És un vot oblidadís. Relativitza els danys col·laterals i s’activa per evitar el que considera mals més grans. El vot progressista és deixat en alguns casos, derrotista i concloent, i molt analític en uns altres, posa èmfasi en les contradiccions. Recorda i penalitza. Té vocació punk. I és un punt sectari. El seu estómac és procliu a digerir malament les coalicions.
Una literatura. Un país. I un futur per davant ple d’incògnites. Aquest serà el fil conductor del primer dels “Debats del Magnànim”, un cicle de col·loquis, tertúlies i encontres que la Institució Alfons el Magnànim inaugura aquest dijous amb la presència del poeta i assagista Enric Sòria, una veu més que autoritzada. Servidor presentarà al ponent i conduirà el col·loqui posterior.
Periòdicament, passa algun circ per la la ciutat. Pengen els seus cartells de coloraines, amb dibuixos d’animals i acròbates, i fan circular pels carrers un vehicle amb megàfon que anuncia el més gran espectacle del món. Vosaltres no aneu mai al circ amb animals. Pels maltractaments. Però tot just les bèsties són el principal reclam per als xiquets. “Mira! És Dumbo!”, diu la teua menuda des del cotxe, cada vegada que es creueu amb un cartell. No dius res. Però el fill gran també ha deixat caure que els seus amics aniran. “Serà un circ molt cutre, no val la pena”, contestes. I dius alguna vaguetat sobre el maltractament animal. El teu fill et mira com si acabares d’aterrar d’un altre planeta. L’expedient no s’ha tancat.
Els índexs de lectura (de llibres) han esdevingut una obsessió per al món de la cultura. Especialment per al sector editorial i per a uns escriptors que han vist molt minvades les seues vendes i, per tant, la possibilitat de dedicar-se professionalment a l’escriptura i fer per aquesta via una literatura de volada i nivell. Un cercle viciós. Que hauria de trencar-se publicant menys i millor.