Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Una de les virtualitats del canvi polític al País Valencià era la construcció d’un nou relat després de dues dècades amb el resultat que tots coneixem. Ben bé, en la praxi i la gestió hi ha coses que han canviat. L’alenada d’aire fresc és innegable. Però gairebé un any després del tomb electoral, el relat encara és per construir. O, el que és pitjor, es construeix amb pedaços de l’antic.

L‘interrogant del titular és una provocació, és clar. O una incitació a la lectura. És Xàtiva una ciutat borgiana? Ho és, sense dubte. Però també hi ha altres ciutats amb relació amb la família dels Borja -segurament la nissaga valenciana amb més projecció internacional de la història- que els darrers anys s’han pres més seriosament el tema, i estem parlant del cas de Gandia. Incloure la referència als papes Alexandre VI i Calixte III en els follets turístics i fer alguna recreació històrica multi-usos, tan apta amb lleus retocs per a la Xàtiva dels Borja o per a la Sevilla dels Medinaceli, no és exactament agafar-se seriosament aquella projecció.

Costa molt d’abandonar els primers habitatges. Malgrat les estretors i incomoditats, tens una estima especial per tots els racons, per les vivències que contenen. Però arriba un dia que l’espai fa curt i has de marxar. Fins i tot els espais virtuals tenen limitacions. I servidor té per costum fer cas d’aquells que saben més. ‘Sota la Creueta‘ va nàixer, precisament, atenent el criteri de persones que m’empentaren a obrir un bloc. L’experiència ha estat molt gratificant.

Li pese a qui li pese, la recuperació de la memòria històrica no és un exercici nostàlgic, sinó una qüestió de necessitat i higiene democràtica. Fruit del silenci i la impunitat decretat per la Transició sobre segons quines coses, les noves generacions no tenen ni idea de qui era el general Franco ni del que representava. No pocs dels nostres joves pensen que va ser un president que guanyà unes eleccions i que està envoltat d’unes vagues connotacions negatives, no saben exactament per què. Desconeixen que hi havia un govern legítim, escollit a través de les urnes, que fou enderrocat per la força de les armes per una dreta que no volia esperar a les següents eleccions. Fou un colp d’Estat. Un alçament militar.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -