Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Després de les presentacions de Xàtiva i València, Vides desafinades comença una gira de presentacions que tindrà la propera parada el dia 26 de gener, dijous, a Ontinyent, amb Jesús Barranco, ànima dels inquiets i sempre interessants Gent del Desert, com a mestre de cerimònies. De segur que caurà alguna cançó. Curiosament, és la primera vegada que presente una novel·la a Ontinyent i, fins i tot, a tota la Vall d’Albaida. Una anomalia en vies de solució.
En aquesta segona entrega de les referències musicals incloses a Vides desafinades, els referents més clàssics o convencionals d’un dels personatges ens permetrà fer un recorregut més familiar i proper a la majoria dels lectors, almenys en les primeres cançons. Una selecció ben eclèctica, hui. La música com un plaer obert, sense compartiments estancs ni manies. Així hauria de ser. També hi ha una referència a The Beatles, però no sóc capaç d’escollir una cançó concreta.
Continuem amb les cançons i les referències musicals contingudes a Vides desafinades. Tot i que no heu fet comentaris al respecte del primer volum, em consta per unes altres vies que a alguns lectors de la novel·la els ha fet profit plasmar la banda sonora. Allà va, doncs, la segona part. Una cosa: si alguna cançó no s’obri, doneu a la pestanya de recàrrega de la pàgina.
En un món perfecte, m’haguera agradat acompanyar l’edició de Vides desafines d’un CD amb la seua banda sonora, amb les nombroses referències musicals que hi apareixen, com una guia per a la lectura. Tampoc no passa res: les possibilitats de la xarxa permeten que anem deixant-les caure per aquest espai, per estalviar feina als lectors, sobretot aquells més allunyats de l’univers estètic que trepitja el llibre. O per a curiosos. O per escoltar, simplement. Hui, una mostra.