En la mesura que et vas fent gran t’adones de la importància d’exercitar la memòria personal i col·lectiva, de renovar-la cada cert temps i compartir-la. Ho dic perquè hi ha personalitats rellevants que en l’imaginari esdevenen la denominació sense significat d’un carrer, una plaça o un edifici públic.

Amb Tardor, publicada en origen el 2016, el segell Raig Verd transporta al nostre àmbit el primer dels volums de la tetralogia que la britànica escriptora d’origen escocès Ali Smith (Inverness, 1962) dedica a les estacions de l’any. Un volum suggeridor, ambientat en part durant el debat al voltant del Brexit, que confirma les bones sensacions deixades per Com ser-ho alhora i L’accidental, les anteriors novel·les traduïdes al català de l’autora.

Una casa del centre històric de Xàtiva, a la Plaça Bonaire, es va ensorrar fa uns dies. Una notícia que no ha alçat polseguera perquè, sortosament, no va haver desgràcies personals.

Dimarts passat, per a un reportatge de la revista El Temps, vaig estar unes hores amb Feliu Ventura per esbudellar el que serà el seu nou disc, Convocatòria. Esmorzàrem, férem una volta per la ciutat, per a la sessió fotogràfica i acabàrem xarrant en l’estudi de Pau Chafer, on s’ha gestat el nou i magnífic treball del cantautor xativí. Parlàrem del disc i del seu significat, de les cançons (compte amb els tresors que oculta) i de la seua recent paternitat.