Algú m’entendrà si dic que, a partir d’una determinada edat, una bona estratègia és no esperar massa de quasi res. Penses que ja ho has vist tot. I empastifes el teu horitzó d’expectatives d’una capa escèptica -que no asfàltica- que et protegeix del desencís i premia les sorpreses agradoses. La Fira d’Agost de Xàtiva l’havia viscuda durant els darrers anys sense cap tipus d’expectativa: vivint-la perquè la visqueren els menuts de la casa, gaudint a través dels seus ulls, dels seus crits gojosos. Esprement els incentius que habiten la festa: la família, els amics, l’esmorzar firer –de sardina, és clar, un per temporada, per no abusar–, alguna actuació aïllada.

Seguir llegint

A la tradició de novel·la negra en català, el conreu de la qual havia experimentat un revifament els darrers anys, li mancava una col·lecció que seguira el deixant de la mítica sèrie “La cua de palla”. Fa cinc anys, gràcies a l’empenta de dos malalts del gènere, Àlex Martin i Sebastià Bennasar, i sota l’aixopluc de l’editorial Alrevés, naixia “Crims.cat”. Un aniversari joiós que deixa com a fruit 25 títols. Entre ells, el nostre Dos metres quadrats de sang jove.

Seguir llegint

Comencem l’escriptura d’una novel·la. Potser tenim un esquema ben complet de personatges i trames. Potser tan sols hi ha voltant pel teu cap una idea mandrosa amb promesa de fertilitat. Qui sap si ja tenim tota la història en el cap des de fa temps i tan sols hem de trobar el to, el com, la manera, que de vegades és el tot.

Seguir llegint

El vot conservador no falla quasi mai. En les grans fites històriques, fa un pas endavant, s’aglutina i mobilitza. És un vot oblidadís. Relativitza els danys col·laterals i s’activa per evitar el que considera mals més grans. El vot progressista és deixat en alguns casos, derrotista i concloent, i molt analític en uns altres, posa èmfasi en les contradiccions. Recorda i penalitza. Té vocació punk. I és un punt sectari. El seu estómac és procliu a digerir malament les coalicions.

Seguir llegint