Comencem l’escriptura d’una novel·la. Potser tenim un esquema ben complet de personatges i trames. Potser tan sols hi ha voltant pel teu cap una idea mandrosa amb promesa de fertilitat. Qui sap si ja tenim tota la història en el cap des de fa temps i tan sols hem de trobar el to, el com, la manera, que de vegades és el tot.

Seguir llegint

El vot conservador no falla quasi mai. En les grans fites històriques, fa un pas endavant, s’aglutina i mobilitza. És un vot oblidadís. Relativitza els danys col·laterals i s’activa per evitar el que considera mals més grans. El vot progressista és deixat en alguns casos, derrotista i concloent, i molt analític en uns altres, posa èmfasi en les contradiccions. Recorda i penalitza. Té vocació punk. I és un punt sectari. El seu estómac és procliu a digerir malament les coalicions.

Seguir llegint

Una literatura. Un país. I un futur per davant ple d’incògnites. Aquest serà el fil conductor del primer dels “Debats del Magnànim”, un cicle de col·loquis, tertúlies i encontres que la Institució Alfons el Magnànim inaugura aquest dijous amb la presència del poeta i assagista Enric Sòria, una veu més que autoritzada. Servidor presentarà al ponent i conduirà el col·loqui posterior.

Seguir llegint

Periòdicament, passa algun circ per la la ciutat. Pengen els seus cartells de coloraines, amb dibuixos d’animals i acròbates, i fan circular pels carrers un vehicle amb megàfon que anuncia el més gran espectacle del món. Vosaltres no aneu mai al circ amb animals. Pels maltractaments. Però tot just les bèsties són el principal reclam per als xiquets. “Mira! És Dumbo!”, diu la teua menuda des del cotxe, cada vegada que es creueu amb un cartell. No dius res. Però el fill gran també ha deixat caure que els seus amics aniran. “Serà un circ molt cutre, no val la pena”, contestes. I dius alguna vaguetat sobre el maltractament animal. El teu fill et mira com si acabares d’aterrar d’un altre planeta. L’expedient no s’ha tancat.

Seguir llegint